| JA DISPOSEM D´ELECTRICITAT D´ORIGEN SOSTENIBLE |
Per a aquest mes us proposem una acció que agradarà al medi ambient.
Cada mes pagues la factura de l´electricitat que consumeixes a una companyia com Endesa, responsable de bastants delictes ecològics?
Ara la cosa canvia amb la companyia asturiana Electra Norte. Els teus electrodomèstics no ho notaran. Tanmateix a partir d´ara, cada quilovat/hora que gastis, servirà per crear un altre quilovat/hora produït a partir de fonts renovables i respectuoses amb el medi ambient.
La contractació dels seus serveis la realitza Arç cooperativa a Catalunya. Hauràs d’enviar les teves dades personals i les del teu comptador de llum, per passar a comercialitzar la teva despesa.
|
| http://www.arccoop.coop/cat/index.htm |
| |
| L´HABITATGE COMPARTIT |
L´habitatge compartit
La pujada de preus del cost de l´habitatge ha estat menor que altres anys, el que els eufemistes del mercat anomenen un increment negatiu. Això és una dolenta notícia positiva.
Si bé és cert que els especuladors i banquers són part responsable de
l’ excessiu increment en els preus de l´habitatge, també ho són els compradors que necessiten un lloc propi, encara que sigui a costa d´obstinar-se durant diverses dècades per poder creure que tenen una mica que de moment, no ens oblidem, és del banc.
La contínua pujada dels preus es deu sens dubte, a la gran demanda d´habitatge en propietat, promoguda per alguns ciutadans que també volen intervenir en aquest negoci i treure la seva part de la plusvàlua.
Una de les sortides a aquest encariment és la de compartir pis amb diverses persones.
Proposem que les cases siguin compartides i aprofitades pel màxim nombre de persones per a poder tenir una vida digna, que no alimentem l´especulació comprant-nos departaments per voler viure sols.
Quan compartim llar, ampliem la nostra capacitat de conviure, desenvolupem la nostra tolerància cap a l´altre, per la convicció que així, donem un respir al mercat immobiliari que amenaça amb convertir-se en un dels problemes que més aviat haurem d´enfrontar, si és que no ho estem fent ja.
A més de conviure, podem lluitar per l´accés a l´habitatge com dret reconegut en la tan injuriada constitució, que gairebé cap de nosaltres va votar.
|
| |
| AIXÒ NO ÉS NOMÉS UNA CRÍTICA |
Un dels majors principis exercits pels progressistes és l´anàlisi crític de la realitat. Les persones que se situen sota el paraigua de l´esquerra solen ser els majors crítics contra el sistema sustentat en postures neoliberals. Això està bé, però existeix la creença generalitzada que algunes de les persones que abanderen les reivindicacions socials emmalalteixen del que es coneix com a cainismo: l´excessiva crítica cap als propis companys i companyes de lluita.
En les activitats empreses per les avantguardes es colen actituds que poden semblar-nos no del tot encertades, però sempre és més fàcil criticar a qui fa quelcom, que a qui no fa res.
Les circumstàncies que envolten a cadascuna de les activitats empreses a favor dels mons millors requereixen diferents opcions. No existeix una resposta única per a tots els casos ni poden extrapolar-se resultats a tots els llocs.
La crítica constructiva és bona, però l´autocrítica és encara millor. Bandejar dels debats els atacs a les contradiccions dels companys i eradicar les nostres.
Proposem que cada vegada que, durant les assemblees o reunions, et disposis a fer una crítica realitzis, almenys una, cap a tu mateix. Que la teva crítica no sigui només això sinó també una proposta acompanyada d´acció.
Reconeixem que aquest article podria haver estat millor. La propera vegada ho farem.
|
| |
| LA MILLOR ESTRATÈGIA CONTRAPUBLICITÀRIA: PENSAR |
Entre les diferents eines de persuasió que el sistema capitalista té, potser la més coneguda és la publicitat; és com el cant de la sirena que sedueix als consumidors cap a la seva illa de satisfacció.
La satisfacció que creiem ens proporciona la compra de productes, sol durar una mica menys que la seva obsolescència prematura tan característica.
Tenim dues propostes:
Primer de tot, assabentem-nos quin percentatge del preu de la publicitat està afegit al cost final que paguem pel producte, incloent les costoses despeses televisives. Això pot ser un bon motiu per no portar-ho, menjar-ho, ni beure-ho. Mirem entre els productes que posseïm, quins tenen la seva marca publicitària afegida en la nostra consciencia i pensem si ha estat la nostra frustració la que s’ha calmat, i no la nostra necessitat, o pensem quanta necessitat hi ha en la nostra frustració.
En segon lloc, quan comprem necessitats vitals, pensem en quina mesura triem a partir de les nostres emocions i perquè. Una bona manera de controlar les nostres frustracions és coneixent-les; potser així estarem una mica més a prop de nosaltres mateixos, de la resta i potser inclús, millorar el nostre caràcter.
No oblidem que els anunciants comercials apel•len molt poc al nostre raciocini, busquen emocionar-nos i que no pensem. Si fas compres, fes tan sols això, però pensa perquè ho has fet d’aquella manera i qui t’ha convençut per fer-ho.
|
| |
| LA DISSIDÈNCIA TRIBUTÀRIA |
Durant aquests mesos l´Estat s´apresta a recollir els tributs entre els seus súbdits per finançar les despeses del regne. Des dels estats prístins és una pràctica habitual que normalment té per fi proporcionar uns ingressos a les forces de seguretat interna i externa. Els primers ministeris que es van crear van ser els d´exteriors i de guerra.
Aquesta pràctica de finançar exèrcits continua de moment, gràcies als aportaments que dediquem al Ministeri d´Hisenda i amb la que contribuïm a potenciar la cursa de l’armament.
Les manifestacions en les quals demostrem el nostre repudi a les guerres van comptar amb el suport de milions de persones que van actuar en consciència rebutjant la via armada com a forma de solucionar els conflictes. Aquesta oposició a la guerra no pot quedar-se un sol dia de rebuig. La nostra animadversió a aquesta dinàmica bèl•lica no acaba fins que acabin les desenes de guerres que tenen lloc en diferents països del món empobrit, la majoria d´elles són de caràcter civil, ja que són la majoria de les vistimes de les municions que venen a l´Àfrica estats com l´espanyol, el major proveïdor.
Proposem que durant aquest i els pròxims exercicis fiscals practiquem l´objecció fiscal perquè els nostres diners no contribueixin a augmentar els beneficis de la indústria d´armaments ni a generar entre la població una cultura guerrera entorn dels patriotismes dels exèrcits.
|
| http://www.solidaries.org/ofiscal/ |
| |
|
